Si ens preguntem l'origen de les paraules per designar els dies de la setmana, podem comprovar la seva relació amb els astres i amb las divinitats que els representen.
A la llengua anglesa, per exemple, es veu clarament la relació directa entre "dissabte" i "Saturn" amb el terme "Saturday" (Saturn-day), dia consagrat al déu Saturn, un avatar solar. D'altra banda, Monday (Moon Day), és el dia consagrat a la deessa lluna.
El mateix es pot comprovar analitzant les llengües romanç. Tots els noms dels dies de la setmana responen als diversos avatars divinals i astrals dedicats al sol i la lluna. Així, "dilluns" (di-lluns, lunes) és consagrat a la dea Lluna, dimarts (di-marts, martes) és consagrat al déu solar Mart, dimecres (di-mecres, miércoles) és consagrat a Mercuri, dijous (di-jous, jueves) és consagrat al déu solar Jove, Jovis o Júpiter.
Pel que fa al divendres (di-vendres, viernes) és consagrat a la deessa llunar Venus, que a la mitologia catalana s'anomena també Vendres, com ens indica la vila de Portvendres (en llatí Portus Veneris), a la Catalunya Nord, on se sap que hi havia antigament un famós temple dedicat a Venus. A la Geografia de Ptolomeu ja es fa referència a aquest temple, situat just on avui hi ha la vila de Portvendres, entre els termes de Cotlliure i Banyuls de la Marenda.
Fins-i-tot el terme "setmana" (set-mana = set déus o manes) deriva també del lexema català "set", xifra numèrica, que els antics catalans-occitans consideraven sagrada i poderosa i que mitològicament compartim amb els egipcis, en relació al déu solar Set.
I veiem també una arrel mitològica i pagana en l'origen del mot dissabte (déu "Sabte"?), que relaciona amb sabbat, però que també inequívocament és catalana i relaciona amb el número "set", suggerint-nos que potser el nom original en català era "Di-setè", que podria haver evolucionat en "Di-ssabte".
Tanmateix, l'oficialitat hebrea defensa una etimologia ben diferent pel terme "sabbat". Segons aquesta tradició, el terme procedeix del verb hebreu "shavát", que vol dir "descansar". Una altra paraula relacionada, "shevita", és utilitzada en hebreu modern per significar "vaga laboral", i refereix a l'acte de no treballar.
En aquest sentit, a la llengua catalana hi ha el terme "salvat" per referir-nos a quelcom reservat o deixat intacte o deixat de banda. "Salvat", segons el diccionari, també indica excepció, omissió. Potser déu va salvar el darrer dia, el va reservar de treballar. De "salvat" podria provenir l'hebreu "shavat".
Els catalans, de fet, tenim l'expressió "fer dissabte" per indicar que aquest dia fem les feines de la llar que ens han de permetre descansar el diumenge, el nostre dia sagrat, com a país de majoria cristiana i catòlica (no tots els cristians descansen els diumenges, però sí els catòlics). En el cas dels jueus i d'algunes altres sectes cristianes, aquestes tasques les fan els divendres per poder descansar el dissabte.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada